Encara que l’herència sigui una institució principalment hereditària envers els descendents, a Catalunya es regula una institució a part, coneguda com a quarta vidual que pretén, amparar el dret del cònjuge o parella de fet supervivent, a obtenir de l’herència una compensació econòmica suficient per cobrir les seves necessitats.

Aquesta compensació existeix tant si hi ha un testament previ com en la successió intestada.

El transcendent en aquests casos és poder demostrar la veracitat de la unió dels dos membres en el moment de la mort. No n’hi ha prou amb la simple constitució de la unió, sinó que s’exigeix ​​una convivència quotidiana. Per aquest motiu no tenen dret a la quarta vidual:

– Els cònjuges separats o divorciats.

– Els qui estiguin en procés de separació o divorci.

– Les parelles de fet separades.

​

Finalment afegir que el dret a la quarta vidual no procedeix de manera automàtica. És a dir, s’ha d’acreditar legalment que el vidu no disposa dels recursos suficients per poder afrontar les seves necessitats. Per això s’estableix com a màxim una quarta part de l’herència.