Article 248 del Codi Penal.

“1. Cometen estafa els que, amb ànim de lucre, utilitzin engany prou per produir error en un altre, induint-lo a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè.

2. També es consideren reus d’estafa:

a) Els que, amb ànim de lucre i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant, aconsegueixin una transferència no consentida de qualsevol actiu patrimonial en perjudici d’un altre.

b) Els qui fabriquen, introduïsquen, posseïsquen o faciliten programes informàtics específicament destinats a la comissió de les estafes previstes en aquest article.

c) Els que utilitzant targetes de crèdit o dèbit, o xecs de viatge, o les dades que hi hagi en qualsevol d’ells, facin operacions de qualsevol classe en perjudici del titular o d’un tercer.”

​

Els reus d’estafa seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys. Per a la fixació de la pena es tindrà en compte l’import del defraudat, el trencament econòmic causat al perjudicat, les relacions entre aquest i el defraudador, els mitjans emprats per aquest i totes les altres circumstàncies que serveixin per valorar la gravetat de la infracció. Si la quantia del defraudat no excedeix els 400 euros, s’imposa la pena de multa d’un a tres mesos.