Quan parlem de guarda i custòdia estem referint-nos a la cura i l’assistència dels fills menors d’edat i ens trobem que això, pot ser objecte de conflicte en un procediment de divorci o separació. ​

El Codi Civil de Catalunya, més concretament l’article 233-8, estableix que, encara que els progenitors es divorciïn, no s’alteren les seves responsabilitats i tenen el dret i el deure de continuar exercint la custòdia de forma compartida. És a dir, el legislador aposta per l’exercici compartit de la guarda i la custòdia, sempre que es protegeixi degudament l’interès superior del menor, que és el principi bàsic pel qual gira qualsevol procediment de família. ​ ​

Hi ha una sèrie de criteris que els jutges hauran de valorar per decidir si escau aplicar una custòdia compartida o, per contra, monoparental. Aquests criteris són: ​

– La vinculació entre els fills i els seus pares, i amb la resta de persones amb qui poguessin conviure.
– L’aptitud de cada progenitor per garantir el benestar del fill i proporcionar-li un entorn adequat.
– L´actitud de cada progenitor per cooperar amb l´altre en interès del fill.
– El temps que cada progenitor va dedicar al fill abans de la ruptura i les feines que realitzava.
– L’opinió dels fills.
– Els acords que hagin adoptat els cònjuges abans diniciar-se el procediment.
– La distància entre els domicilis i els horaris i les activitats dels fills i els pares. ​​