El fet que algú mori, no vol dir, necessàriament, que els hereus estiguin obligats a rebre allò, o la part que els hi correspongui, del que consta al testament.

Les herències són mecanismes complexos que amaguen una sèrie d’obligacions que cal tenir en compte. Per això el procés d’acceptació d’herència és necessari perquè, de manera individual, lliure i voluntària, donem o no el nostre consentiment per rebre-la.

Com diem, aquest acte d’acceptació no sols suposa passar a disposar dels drets que comporta l’herència, sinó també de les seves obligacions i deutes. A més, les herències solen anar destinades a més d’un hereu i acceptar-la és el primer pas per a repartir-la.

Hi ha diferents maneres d’acceptar una herència però s’ha de tenir en compte que en cap cas es podrà acceptar de forma parcial:

– Acceptació pura i simple: en aquests casos els hereus es faran càrrec tant dels béns com dels deutes i obligacions.

– Acceptació a benefici d’inventari: els hereus accepten els béns i deutes però aquests últims només fins a la quantitat que els béns els hi permetin cobrir. És a dir, no hauran de pagar res més del que han rebut.

En ambdós tipus d’acceptació és recomanable deixar per escrit de manera expressa la nostra voluntat, ja sigui en un document privat o en escriptura d’acceptació d’herència pública.