L’arrendament és l’acte mitjançant el qual el propietari (arrendador) cedeix de manera temporal l’ús i el gaudi d’un bé a una altra persona (arrendatari) a canvi del pagament d’una renda.

Aquest acte sol fer-se mitjançant la formalització d’un contracte.

Així doncs, durant l’arrendament l’arrendatari passarà a disposar de la possessió del bé, amb tot el que això comporta, i l’arrendador es veurà limitat en el dret de propietat durant el temps pactat entre tots dos.

Per formalitzar aquest contracte d’arrendament n’hi hauria prou amb la redacció d’un contracte on han de constar tots els extrems que vulguin ser regulats i, per descomptat, les parts, l’objecte i la quantia de l’arrendament.

Dit això és possible, complint els requisits anteriors, arrendar tres situacions:

1) Arrendament de coses. Béns moble o immobles. És el contracte d’arrendament més típic.

2) Arrendament de serveis. S’estableix una retribució a canvi d‟un servei concret amb un professional.

3) Arrendament d’obres. En aquest cas s’arrenda a un professional però amb una obligació de resultat.

Per protegir ambdues parts en un arrendament cal comptar amb una sèrie de garanties. Aquestes solen venir incorporades al contracte i són:

– Fiança.

– Aval.

– Dipòsit.

– Assegurança.

En cas d’incompliment per alguna de les parts, es pot recórrer a la via judicial per exigir la corresponent indemnització o obligació de fer allò contractat.